General de la presentació oficial de la declaració al sopar del PSC de Barberà
Som veïns de Barberà des de fa força anys, tants que jo mateixa quan a vegades parlo d’ella encara em surt el “meu poble”, i és que per molts de nosaltres encara sentim a Barberà com un poble, els de Sabadell ja no venen d’excursió. La sentim com un poble no amb el sentit de petit o de poc modernitzat, sinó amb el sentit de proximitat, com diu el diccionari “de qualitat de vora”. I és un sentiment normal ja que és la ciutat on vivim, on un trosset és nostre. I com nostre volem participar.
És veritat que en els temps que estem i molt bé no sé perquè els humans en general, no només els de Barberà, ens hem tornat individualistes i ens costa molt dir en veu alta els nostres pensaments sobre tot quan s’entra en el terreny de la política, som extremadament tancats que ningú ens pugui titllar de res ... Perquè??
Pot ser és l’edat però nosaltres que ja tenim una certa edat, pensem que hem dir les coses, les bones i les dolentes, des del respecte, i no serem ni més ni menys veïns de Barberà.
Perquè ara i no fa quatre anys enrera? Doncs perquè fa dos anys una dona que va prendre el relleu en la nostra alcaldia, ens ha fet sentir l’emoció de la proximitat , sí , és aquella que la reps quan no te l’esperes.
Ella ens ha fet sortir del nostre tancament i ens ha mostrat que és un ser humà extraordinari, amb emocions semblants a les nostres, amb problemes com els nostres, i sobretot amb un sentiment per Barberà i de Barberà com Barberà s’ho mereix. Per això aquesta declaració.
Pilar Cajaraville
Imatge de les persones que donen impuls a aquesta declaració per Barberà
